Pensareu… que pinta l’osteopatia en la lactància i en què em pot ajudar amb el meu nadó?
L’osteopatia en el camp pediàtric és cada cop més reconeguda i compta, cada cop més, amb articles científics sobre els seus beneficis en els més menuts.
Els nostres professionals són especialistes a ajudar als més petits a trobar l’equilibri corporal que necessiten per estar més còmodes en el seu petit cos.
Sovint les tensions de la seva posició intrauterí, però també les acumulades durant el part, especialment si aquest ha estat instrumentat, poden alterar greument la seva postura i la seva capacitat per a lactar de forma correcta.
La lactància materna és la primera fita del desenvolupament psicomotor de l’infant. Ha de coordinar correctament les funcions de succió, deglució i respiració i això sovint no resulta fàcil.
Fes una prova: Seu correctament, amb el cap mirant endavant i pren consciència del teu cos. Degluteix o observa el moviment que fa la teva llengua i com passa la saliva cap a l’esòfag. Ara, gira el cap a un dels dos costats mantenint la posició del teu cos recta. Degluteix. Observes la dificultat?
Totes les tensions asimètriques corporals no ateses correctament afecten la seva capacitat de succió, deglució i per tant a la seva capacitat de lactar.
La correcta valoració de la boca del petit inclou l’observació de l’existència del frenet lingual, si aquest és restrictiu o per contra permet una correcta funció de la llengua.
Resulta tan iatrogènic tallar un frenet lingual que no és patològic com no tallar un frenet lingual que necessita ser intervingut.
L’osteòpata tractarà i alliberarà els principals anclatges de la llengua, la mandíbula i la base cranial per observar si el frenet és real o si existeix una influència mecànica d’alguna altra estructura que dificulti aquesta funció.
L’objectivació mitjançant mesures i fotografies del creixement del crani i de l’avançament de la mandíbula ens acabarà d’orientar sobre si la intervenció és necessària o no.
La lactància NO ha de resultar dolorosa. La hipoproducció NO és normal, totes les mares hauries de poder lactar als seus fills. Les clivelles, les mastitis, els abscessos, les obstruccions. Sovint són secundàries a la mala mecànica de succió del petit.
NO existeixen nens «ploraners», els nens no han d’estar irritables, el reflux NO és normal ni fruit de la immaduresa (el càrdies ja funciona correctament a la setmana 28 de gestació), els còlics, el baveig excessiu, la dificultat del nadó de pujar de pes, la preferència per un dels dos pits, la deformació o aplanament de la base del crani poden indicar una incorrecta mecànica deglutòria i aquesta pot provocar tots aquests símptomes.
La valoració de l’osteòpata expert en lactància i el treball conjunt amb pediatres, llevadores i assessores de lactància esdevé clau per entendre la individualitat de cada nadó, orientar i sostenir a les mares en el camí de salvar i gaudir de la seva lactància.
La detecció i tractament dels problemes de lactància són el primer pas a evitar futurs problemes deglució, fonació i dentició en un crani que creix de forma exponencial en els sis primers mesos de vida i que es forma entorn de la correcta funció de la llengua.
